HELENA PUBILL QUINTILLÀ
Soc una alumna de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. El meu interès pel feminisme de la transició a Lleida, la meva ciutat, va néixer ja quan estudiava batxillerat, convertint-se en el nucli del meu projecte de recerca, un projecte que ha anat creixent fins el dia d'avui i que pretén continuar fent-ho i evolucionant.
MOTIVACIONS
El meu interès per la història del feminisme va néixer a principis de 2021, quan en una classe d’Història contemporània de 1r de batxillerat, vam veure una pel·lícula sobre les sufragistes angleses i la seva lluita pel dret al vot femení, sobre qual havíem de fer un petit treball. Aquesta pel·lícula em va fer veure la dura i difícil lluita de les dones per aconseguir uns drets dels quals nosaltres gaudim avui dia. En la realització d’aquesta petita investigació que havíem de fer sobre la pel·lícula, vaig saber que, aquí, a España, durant la Segona República, les dones també van començar a reivindicar els seus drets i, a més d’aconseguir el vot femení, començaren a avançar en la lluita cap a la igualtat, però que tot això va ser destruït pel règim franquista. Em va sorprendre que, tot i que avui en dia tornem a gaudir de molts d’aquests drets, no sabem ni com, ni quan, ni qui va lluitar per ells i els va aconseguir després de la dictadura.
De la indignació per la ignorància que tenim sobre aquest període, la transició democràtica, i sobre les dones que van lluitar pels nostres drets, va néixer la idea d’aquest treball de recerca. Volia conèixer i donar a conèixer aquesta història a la gent de la meva generació, que sospitava que sabia el mateix que jo abans de començar a investigar: res.
En començar a veure els debats que es feien a les xarxes socials entre feministes radicals i gent del col·lectiu LGTBI+ sobre la transsexualitat i el feminisme, vaig pensar que també seria interessant saber l’opinió d’aquella generació de dones de la transició sobre les polèmiques en què el feminisme es veia involucrat en l’actualitat.
Van ser claus les suggeriments i ajudes de la meva tutora i de la meva mare per acabar de donar-li forma, que em van aconsellar amb quines feministes lleidatanes, rellevants durant la transició democràtica a Lleida i després havia de contactar, focalitzant la investigació en la meva ciutat i donant la importància que es mereix la nostra història local.
