7 Juliol 2021

 

1. Què et va dur a investigar el moviment de dones a Lleida? 

Bé, la veritat és que jo vaig... quan jo vaig contactar amb dones feministes a Lleida, vaig veure que una  de les coses principals és que havien fet unes coses imprescindibles per a l'evolució de la ciutat i de la  comarca i, per extensió, de la província i que ningú n'havia fet ressò. Que no estava recollit enlloc i, a  més, havien fet coses històriques aquí, a Lleida. Perquè aquí a Lleida va ser el 1981 l'obertura del  primer centre de planificació familiar de l'Estat espanyol i no hi havia ressò. No estava escrit enlloc, no  estava recollit enlloc i vaig dir, bueno, això no pot ser. Llavors amb molt de gust i molt plaer, doncs, em vaig posar a fer aquest treball d'investigació que a mi em va canviar la vida també, eh! 

​

2. Per què vas fer aquesta tria de dones? 

El primer que vaig fer va ser quan vaig pensar: bueno, he de parlar sobre aquest tema. Vaig veure  quines dones havien estat les protagonistes de tot aquest moviment i vaig tenir la sort de què  pràcticament totes estaven en actiu, estaven vives i en actiu. Algunes no, que havien mort, i alguna  que van morir mentre es feia el treball d'investigació, el primer, no l'escrit, sinó l'audiovisual. Llavors  sí ho tenia clar, eren concretes i elles mateixes em van portar a més. És a dir, que em van situar, em  van dir has de parlar també amb tal i vaig fer doncs, bueno, tot un periple fent aquestes entrevistes. 

​

3. Quines són les dificultats més rellevants amb les quals et vas topar durant la teva  investigació? 

La dificultat més rellevant era que semblava una estupidesa que fes un treball d'investigació sobre  aquest tema perquè era com... perdona? Sonava “marciano”. El que passa és que jo tenia molt clar  que el volia fer, i afortunadament teníem l'entorn de la beca Cristina de Pizan. Llavors era, doncs, un  aixopluc i una ajuda econòmica per poder-me dedicar a full-time, a temps complet, perquè, clar, eren  moltes dones i, bueno, va ser aquesta la dificultat, semblava “marciano” en aquell moment.

 

4. Quines són les històries, dones o opinions que més et van impactar? 

Totes, absolutament totes. Potser segurament el que em va deixar més corglaçada va ser la història  de quan al Grup de dones de Lleida els hi van cremar la seu, amenaçant-les de mort, i la reacció de la  policia en aquell moment, tractant-les a elles de prostitutes i d'això... Va ser impactant que passés a  Lleida, i que m'ho estessin explicant, i que això no formi part de la història de la ciutat! És a dir, que  s'hagi esborrat el fet, que no es reivindiqui. No se'n parla, així com tenim moltes efemèrides que estan  basades en dates clau, que la data clau del dia de la crema de la seu del Grup de dones que estaven  treballant de fort per a la comunitat, que aquesta data no passi com a una data important a la història  de la ciutat, això a mi m'impressiona moltíssim. 

 

5. Quin creus que va ser l'impacte real d'aquestes dones en l'evolució social i política de Lleida?

Absoluta, total. Absoluta, i segurament la majoria de les persones de la ciutat no en tenen ni idea  d'aquestes dones. Ni idea del que van fer, però la nostra realitat seria absolutament diferent si  aquestes dones no haguessin sortit al carrer, no haguessin anat barri per barri, població per població  a escoltar dones, a ajudar-les a avortar, ajudar-les a..., o sigui a fer acompanyament en tots els nivells  en qüestions de violència masclista i no haguessin propiciat la creació del centre de planificació  familiar, no haguessin... Tantes i tantes coses que la nostra realitat seria absolutament diferent i  bastant més dolenta. 

​

6. Creus que tenen o han tingut el reconeixement que es mereixen? 

No, ni parlar-ne. De moment la meitat de la població i jo diria que més, un percentatge molt alt,  podríem parlar d'un 98% de la població no tenen ni idea del que han fet i te diré que, més que això,  és més perillós encara, dins de les files i moviment feminista i de les dones que es diuen feministes  tampoc tenen ni idea d'aquestes dones. Però no només del Grup de dones, que és molt important,  sinó de tot el moviment d'acadèmiques que hi va haver dins de la universitat i que van canviar  absolutament el panorama de la ciutat. I estic parlant de les del SIED, que va acabar sent el centre  Dolors Piera, i que va generar un màster d'estudis de gènere quan també en aquell moment era  “marciano”. Doncs això també ha canviat la fisonomia de la ciutat i de la província. Reconegudes? En  absolut, zero. 

​

7. Què proposaries per aconseguir-ho? 

Primer genealogia, feines com les que estàs fent tu. Però que aquestes feines també entrin a formar  part dels estudis reglats i que l'estudi del moviment de dones a Lleida sigui una assignatura obligatòria  en els estudis aquí a Lleida, com a mínim. 

 

8. Què poden aportar aquestes dones referents al feminisme actual? 

Tot, són la base del feminisme actual. Van conceptualitzar, van ser activistes. És a dir, no només  teòriques, sinó que passaven a l'acció i van crear el panorama del qual ara gaudim a tots nivells. Ara  pots estudiar un màster com a agent d'igualtat gràcies a aquestes dones que se'n van anar a Beijing,  que van venir amb idees noves, que van lluitar en uns entorns que no són els que són ara. Els entorns  en els quals van lluitar aquestes dones i van crear tota aquesta xarxa era un entorn hostil. Fins i tot la  mateixa universitat era un centre hostil i van picar pedra, i com diu la María Ángeles Calero, era una  “guerra de guerrillas”. Quan estava fent aquest treball, una de les frases se'm va quedar és: “això és  una guerra de guerrilles”. Doncs elles ho tenien molt clar i no van defallir. 

​

9. Creus que el moviment feminista actual ha canviat el rumb? 

El moviment feminista, com a tots els moviments, s'ha de contextualitzar, i el rumb o l'agenda  feminista la marca les necessitats i evidentment evoluciona segons com evoluciona la societat. I la  societat evoluciona com evoluciona, és a dir, què és en doble sentit. Si no evolucionés es perdria el  sentit. El moviment feminista és un moviment viu, i per tant evoluciona, i actualment per exemple hi  ha una explosió brutal de les persones teòriques que venen de les files LGTB, sobretot de la transsexualitat, i és un repte. És un repte pel moviment feminista i llavors ja aquí hi ha dues aigües:  les teòriques més antigues i més consolidades com l'Amelia Valcárcel, l'Alícia Miyares, etc. una  aportació brutal i que són la joia, però també tenim altres teòriques com el Paul Preciado, etc., o com  la Raquel Osborne ens interpel·len en uns nous posicionaments, i qüestionaments, i amb relectures  dels posicionaments tradicionals. Dins moviment feminista, parlo, i dels actuals. El moviment  feminista sempre i perpètuament està en crisi en el concepte de canvi i això jo crec que és el tresor  que té. Absolutament. El que sí que és cert és que és, és molt més difícil, perquè ens demana un  pensament crític continuat. Si fos un moviment de marcar el pas i amb una litúrgia única, doncs ja  t'aprens la litúrgia i “a vivir”! i no, el moviment feminista s'intercala contínuament i ens fa que haguem d'estar contínuament preguntar-nos coses, posicionant-nos i això és, bueno, la joia. 

​

10. Ho veus positiu o negatiu? 

Jo crec que actualment hi ha una part del feminisme, que podríem dir-ne el feminisme Pop, que està  constituït per una sèrie de persones amb poc bagatge teòric, poca lectura, que s'està agafant aquests  conceptes aleatoris buits de contingut. Que s'està jugant aquestes partides a les xarxes socials i penso  que és molt perillós. D'altra banda, també és veritat que hi ha un feminisme molt fort amb una  conceptualització molt forta i un activisme com mai s'havia vist, per tant, el que et deia abans. El  feminisme sempre i per definició és un moviment convuls. Per tant, sí que crec que hi ha una part de  feminisme Pop, de feminisme mainstreaming, que és perillós perquè és un feminisme que també està  travessat pel patriarcat i no hi ha aquest pensament crític perquè se n'adonin. 

​

11. Creus que hi ha un factor de moda o de veritat la gent té moltes conviccions feministes i  igualitàries? 

Hi ha una sèrie de noies, majoritàriament molt joves que diuen "jo vaig amb minifaldilla perquè vull i  vaig amb un top només, perquè vull". En realitat s'estan convertint, estan pornografiant la seva  quotidianitat sense adonar-se que això és el resultat d'un posicionament ideològic patriarcal, però  elles li'n diuen feminisme. És a dir, que estan cosificant la seva identitat, que justament és el que fa el  patriarcat. Llavors que ho facis voluntàriament ja és la “repanocha”. En això del feminisme Pop, si vols  que entri una mica més, hi ha una autora, una filòsofa francesa, Simon Veil, que a mi m'agrada molt i  Simon Veil deia que el gran animal que li'n diu ella que és la massa, la massa acrítica diu, dona-li un  concepte, per simple que sigui, i uneix-lo a la pulsió del gordo animal d'aquesta massa, i ja la tens liada.  Tens un moviment. Jo penso que hi ha una part actual del moviment que se'n diu feminista que, penso, que aquest feminisme Pop, que els conceptes estan buits de contingut. Llavors entrem en confusions  greus com és la pornografia, la mateixa realitat, la pròpia fiscalitat i per tant cosificar la mateixa  identitat. Llavors això és perillós, penso que és perillós, o les dificultats que hi ha en entendre  diferència entre sexe i gènere. Això marca doncs la manca de contingut, la manca de reflexió. Però  sobretot la manca de referents ideològics, i això em preocupa. Però per altra banda també hi ha una  part de feminisme fortament cultivat i que està fent coses magnífiques i això hi és també, vull dir que  hi ha les dues parts. 

​

12. Què opines sobre la nova llei trans? 

Això ens dona per molta discussió. No tinc una opinió clara, tinc opinions compartimentades. Per mi  no hi ha cap mena discussió en entendre que les persones Trans, com qualsevol persona, els seus drets  humans no són qüestionables i no són..., “esto es lo que hay” i se'ls ha de garantir. Però també penso  que aquesta llei s'està redactant malament. Primer, perquè és una llei de mínims que a les persones  Trans les ajuda poc, molt poc. Segon, perquè en la seva redacció, a banda de ser una llei de mínims,  està tocant pilars fonamentals i basada en la confusió entre sexe i gènere. Llavors aquí que passa, que  afecta directament al concepte fonamental del feminisme, que és el concepte ‘dona’. A partir d'aquí  molts problemes. El que sí que em preocupa més, perquè mira, la redacció d'una llei és un procés llarg,  no senzill i en el que entren moltes persones ha discutit fins que s'arriba un consens o un pacte i  s'aprova. Per això queda molt de temps. A mi el que em preocupa és la lluita de poder que s'ha generat dins del feminisme. Aquesta lluita de poder de què parla Maria de la Fuente perquè diu: “el feminisme  mai ha fet, mai ha avesat el seu lideratge en qüestions polítiques, sinó de drets de realitat”. Llavors  ara s'ha generat una lluita de poder dins del feminisme. Això sí que preocupa, i em preocupa que cap  de les dues parts estigui veient que estem parlant d'una lluita política i que probablement és un  problema de lideratges. Llavors, penso que s'han de definir molt millors conceptes, que no es pot fer  una llei sense definir absolutament els conceptes. Però també penso que els drets humans de les  persones Trans no han de ser vulnerats, s'han de respectar. Per tant “ahí està el debate”. 

​

13. Veus diferència entre gènere i sexe? 

Absolutament, és que no té, et diria que no té res a veure, si no fos perquè socialment s'ha construït  una correlació entre un sexe que li correspon unes característiques. Però que no ens enganyem, això  és una construcció social i per tant ens la podem inventar com vulguem. “Esto es un invento” i el sexe  és una qüestió purament biològica que té a veure, no només amb la genitalitat, sinó també amb la  càrrega hormonal i les variacions cromosòmiques. Per tant, una cosa és la biologia, que com a molt  podrem distingir entre mascle, femella i intersexualitat, però el gènere? El gènere és un “invento del  tebeo”, i per tant es pot desconstruir. És un element purament ideològic. 

​

14. Llavors l'orientació sexual en quin creus que es basa, en el gènere o en el sexe?

 No crec que s'hagi de basar en res. Vull dir, penso que les persones poden estimar a qui vulguin i penso  que fins i tot dins dels col·lectius LGTB i hi ha com una mena de necessitat de categoritzar, de posar  adjectius a les coses. Diu Verena Stolcke que cataloguem per després desacreditar, llavors l'orientació  sexual, doncs, al final acabarà. Amb l'evolució del pensament aquest serà un concepte vell, un  concepte prescindible. Perquè amb qui te'n vas al llit hauria d'importar ben poc, i en tot cas ara que  toca la visibilitat o penso que es fan de manera esglaonada, i ara és el moment de visibilitat transsexual  però també bisexual, i això està creixent. De la mateixa manera que dins de la categoria orientació  sexual s'hauria d'incloure l'asexualitat, què és alguna cosa a reivindicar. No només perquè és un  posicionament polític, al final jo crec que l'orientació sexual és un posicionament polític. Jo soc lesbiana perquè reivindico els drets d'un col·lectiu. Jo soc gai perquè reivindico els drets d'un col·lectiu.  Jo soc... Al final acaba sent per mi una definició política que no està malament si porta a l'activisme, si  porta a la mobilització, però en tot cas penso que és un concepte caduc. 

​

15. Com creus que es podria introduir el feminisme als instituts perquè fos efectiu? 

Mira, ara hi ha programes preciosos. Hi ha un programa que s'estan generant grups feministes dins  dels instituts i que aquests grups feministes estan tutoritzats. Però són i els creen les i els estudiants i  estan funcionant molt bé. Llavors jo penso que, en tot cas, ha de ser alguna cosa que creïn les mateixes  estudiants i els mateixos estudiants. No pot venir de fora i ser una qüestió jerarquitzada. Sí que poden  tenir guies, però no ha d'estar programat des de fora. A dins pensa que ha de ser el mateix col·lectiu.  Ara, sí que penso, el que veig i el que comprovo és que això està funcionant a instituts en els quals hi  ha un professorat molt sensibilitzat i està lluitant perquè això tiri endavant. El que sí que penso que  és fonamental és primer en els plans d'estudi incloure les aportacions de les dones que no hi són  enlloc. Després que es parli com a moviment de la mateixa manera que parlem del maig del 68 i que  parlem de la il·lustració i que parlem de l'absolutisme i de tal. Hem de parlar del feminisme com a  moviment de pensament que ha revolucionat la nostra realitat, és a dir, que s'ha d'incloure amb  normalitat dins dels plans d'estudi i sobretot doncs les llavors feministes que surten per part de  l'estudiantat s'han de mimar, s'han de regar, però no s'han de tutoritzar. 

​

16. Actualment, en què estàs treballant? 

Actualment tinc una consultoria de gènere i, bueno, pues la veritat és que em demana tot el temps  que tinc. Ho estic combinant també amb la meva passió que són les Arts escèniques, òbviament les  arts escèniques amb perspectiva de gènere, i és això. Bueno, pues, fent plans d'igualtat, protocols  d'assetjament i totes les formacions en patis igualitaris, i totes aquelles coses que tenen a veure amb el gènere, i ja començant a pensar en un possible proper treball d'investigació. Té a veure amb les  dones que van entrar en política a partir de la transició i que encara es mantenen, però t'ho dic amb  pinces.